dilluns, 20 de maig de 2013

Sobreviure a la foscor

 
La Instructora ens ha fet practicar una meditació molt escaient quan hom es troba en una situació que hom considera molt “fosca”.

Es tracta de visualitzar-se en un entorn literalment molt fosc: al bell mig d’un túnel ben llarg, en el fons d’una cova on no hi arribi cap mena de llum etc. Un cop concretada la visualització,  agafar tranquilitat de la mateixa foscor, fer-la servir per relaxar-se, sentir que ens bressa, etc. Després, traslladar-nos a l’Univers, o bé que la foscor es pobla d’estels, com si fóssim a l’aire lliure en plena nit. Sentir-ne la frescor, admirar la seva bellesa, etc. Veiem-nos integrar-nos a aquest entorn, situant-nos-en al bell mig, sentim-nos disoldre’ns-hi pacíficament, fins que nosaltres mateixos “som” l’Univers!

dissabte, 11 de setembre de 2010

Meditació per Catalunya: una celebració privada de l'11 de Setembre i de Sant Jordi

Si és un 11 de Setembre o un Sant Jordi, i no us ve de gust anar a manifestar-vos, o no us agraden les multituts, o ja teniu massa llibres a casa què no llegiu, o si voleu fer alguna cosa més que sortir a gaudir del dia, vet aquí la meva proposta: una meditació.

Juga amb el Foc Sagrat (ara estic molt ficada en això, però és que ho trobo molt útil) i les diverses Flames de colors. Tot foc és sagrat, però no tot foc sagrat és foc com nosaltres el coneixem. El Foc és el principi de la Vida, així que ja us podeu imaginar que estem parlant d’alguna cosa més que d’encendre un llumí, i ens endinsem en terrenys esotèrics (aquest és un bloc de marcada tendència esotèrica, recordeu?).

Segons les creences metafísiques que he assumit, el nostre Jo Diví està ancorat al nostre cor físic. S’uneix al propi Jo Dicí (anomenat Presència Jo Sóc, perquè és Déu individualitzat en cadascú de nosaltres) mitjançant l’anomenat Cordó de Plata, el qual és tallat quan marxem a l’Altre Barri. Aquest “ancorament” cardíac té la forma d’una Flama Triple:  la llengua del mig és daurada, blava la de l’esquerra i rosa la de la dreta. La Flama Triple és Déu a dins del nostre cor. Un dia n’hauré de parlar amb més amplitut. De moment només dir-vos, per a ús en aquesta meditació, que d’aquestes tres Flames (i dels seus colors) surten altres colors de Foc:

Del blau i del rosa en surt el violeta.
Del blau i del daurat en surt el verd.
Del blau, del rosa i del daurat en surt el blanc (per dir-ho amb simplicitat)

La Flama Violeta  té el poder de la Transmutació. És a dir, transforma tot el que és inferior a la perfecció divina en aquesta perfecció: pensaments, sentiments, matèria de diferents densitats, circumstàncies, etc. Als catalans (i a tot “cristo”) ens convé alliberar-nos de tota la càrrega de limitacions humanes, d’errors assumits com a “normals”, de sofriments, i de tot allò en nosaltres que ha provocat totes les nostres angoixes.

La Flama Verda  té el poder de la Curació. I ja em direu si no necessita curació un país que ha acceptat com a festa nacional una derrota! El nostre trauma necessita curació urgent, o sempre serem uns perdedors.

La Flama Blanca  té el poder de l’Ascensió. Catalunya està nacionalment deprimida. No us cansa haver de reivindicar sempre això i allò altre? Hi ha consciència de que tenim un amo, de que mai no podem fer més del que ens deixi, i de que ens té mania, enveja o el que sigui. Estem plens de límits individuals, socials, polítics, i tots els que vulgueu. Com que el que trobem a fora és sempre el reflex del que tenim a dins, ens seria d’utilitat elevar aquesta consciència fins a superar tot això. Llavors trobarem uns veïns amb els que podrem tractar.

Per tot això, a mi ja no m’agrada sortir a manifestar-me l’11 de Setembre. Em nego a continuar acceptant no que em van derrotar, sinó que contiuaré derrotada per sempre més. La llibertat està al cor, no a fora. Per això escric aquest bloc en català.


LA  MEDITACIÓ

Ens asseiem amb l’esquena recta. Fem tres respiracions profundes, sentint que ens entra un aire pur, vitalitzat pel prana, i que alliberem les tensions que sentim al nostre cos i les que tenim instal.lades a la ment.

Baixem l’atenció al cor. Hi visualitzem la nostra Flama Triple: daurada al mig, blava a l’esquerra i rosa a la dreta. La sentim pulsar amb cada batec, i cada batec sembla que digui “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.

Ara, eixamplem la Flama Triple fins que ens envolta completament més enllà del cos. Sentim-la bategar: “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.

Continuem eixamplant-la: que sigui tan gran com l’habitació que ocupem. Que sigui tan gran, com l’edifici on som. Que sigui tan gran com la nostra barriada. Que sigui tan gran com la nostra població. Que sigui tan gran com la nostra comarca...... Que sgui tan gran com tota Catalunya. Observem-la flamejar amb força. Tingueu la consciència de que s’ha anat ajutant amb cada Flama Triple de cada persona a mesura que la trobava, i ara totes són Una.

Ara, la Flama Blava i la Rosa s’ajunten i formen una Flama Violeta, la qual envolta la daurada fins a deixar-la fora de vista. Visualitzeu aquest poderós Foc cremat tota Catalunya, des del subsol fins a la ionosfera, i més enllà de les seves fronteres naturals (el mar) i artificials (les divisions dels mapes). No existeixen les fronteres perquè són límits, i tot límit és contrari a la naturalesa divina.

Després d’una estoneta, recupereu la Triple Flama. Ajunteu la Blava i la Groga per a formar una Flama Verda, la qual envolta i amaga la Rosa. També aquesta cobreix tota Catalunya i més enllà dels seus aparents límits. Ella ens cura.

Finalment, la Flama Triple barrejarà les seves tres llengües de colors i formarà una brillant i enlluernadora Flama Blanca. La Flama Blanca ens portarà la Victòria, primer sobre nosaltres mateixos, i després la col.lectivitat obtindrà també la Victòria. Al cap i a la fi, la pell del nostre cos també és un límit que cal superar per a assolir l’agermanament (la unió fa la força).

Per negres que siguin els vostres pensaments, procureu deixar-los de banda substituïnt-los per pensaments de les virtuts d’aquestes tres Flames amb les què hem treballat, sobre tot durant la meditació.

Per què escric aquest bloc en català?

Sembla un axioma del món alternatiu i del món de l’auto-ajut que aquestes coses, conferències, llibres, cursos, etc., s’han de fer en castellà perquè així arriben a més gent, i quanta més gent ho faci servir, més feliços serem tots. Degut a això, el català ha quedat gairebé relegat a la política i a la vida quotidiana, quedant marginat del que, en la meva opinió, és realment important. I ara, compareu tot el que hi ha escrit en castellà d’aquests temes amb el que hi ha en català. 

Sembla que nosaltres, com a individus, tenim dret a ser lliures, però no com a nació, i els españols sí que que tenen aquest últim. O tots moros o tots cristians: tots som igualment humans. I si els super-castellanoparlants es posen pesats amb això de l’amplitut lingüística, doncs mireu: tot en anglès! I al menys així ningú podrà posar l’excusa de la llengua.

dilluns, 30 d’agost de 2010

Obediència a Déu, i la Segona Vinguda del Crist

A molts us pot semblar una cosa sense importància. Obediència? I ca! A Déu?  Faig el que em dóna la gana! Si fins i tot és ben possible que  Déu no existeixi!

Potser ara tocaria dir que són els signes dels temps: ateïsme, som al segle XXI, la individualitat al poder, etc. I els molts religiosos afegirien que qualsevol temps passat va ser millor. Ni l'un ni l'altre. Mentre anem d'extrem a extrem ho tenim fomut. 

No crec que la història que recordem ens ofereixi gaires exemples de l'autèntica obediència a Deú. No es tracta de fer el que ens manen els sacerdots perquè sinó anirem a l'infern. Ni tan sols es tracta de fer el que jo crec que haig de fer perquè és l'espiritualment correcte. No. 

Segons els Mestre Ascendit El Morya, l'Obediència és alegre. Hom obeeix Déu no sols perquè sap que és el correcte, sinó perquè ho vol fer. És un acte d'Amor.

O, i tant que és difícil! Com podem ni somniar d'obeir Déu quan no som capaços d'anar contents a la feina, quan ens trobem amb els amics o amb la família per compromís, quan ens passem hores davant de la tele per "desconnectar" o descansar? Hauria de ser exactament al contrari: com podem ni somniar ser capaços d'anar contents a la feina si no obeim Déu?

No m'he begut l'enteniment. Els psicoterapeutes saben bé que la felicitat fugirà de nosaltres si pensem una cosa i en fem una altra. Posar-nos bé amb nosaltres mateixos vol dir adquirir puresa, aliniar-nos amb el nostre Jo Diví. I, amics i amigues, estem en època d'acostar-nos al Jo Diví. Per què, sinó, totes les llibreries tenen la seva secció, cada cop més voluminosa, de llibres d'auto-ajut? Nosaltres sabem  d'alguna manera que les coses que aguantaven els nostres pares, avis, i altres avantpassats, són intolerables. Ens hem tornat en finolis? En nens mimats? Semblen manies, i potser en algun cas ho siguin, però no. 

Aquest procés té un nom molt concret al Nou Testament: la Segona Vinguda del Crist. El Crist no era un senyor que es deia Jesús, un cas únic i sense repetició. El Mestre Jesús es va encarnar per donar testimoni del Crist, i en aquest sentit, ho era. Però també cadascun de nostres té el Crist, què malda perquè el deixem manifestar-se. El Crist és Déu encarnat. Quan nosaltres siguem capaços d'obeir Déu també serem el Crist. O sigui que Jesús no tornarà: ens espera a l'altre costat de les portes de l'Ascensió, i per a arribar-hi hem de ser el Crist. Ell ens va dir com fer-ho als Evangelis. Dissortada la mania de l'Església de demanar-nos que seguim l'exemple de Jesús, però negant-nos-en el premi! A més, Ell va dir que les coses que Ell feia, nosaltres encara les faríem més grans!

Hem vist que l'esmentat procés d'alineament entre el jo exterior i l'interior (deixar de pensar una cosa i fer-ne una altra, per dir-ho amb simplicitat, també anomenat "puresa") està guanyant adeptes. No importa que no tingui un tint espiritual, això és un afer personal. A mesura que adquirim puresa serem més feliços.

Hem dit que l'Obediència a Déu no és possible si no es fa amb alegria. Com desenvolupar l'alegria si els llibres d'auto-ajut no t'ajuden prou o gens, o si no en tens cap? Aquí és quan l'element Déu, o els Éssers Divins (Mestres Ascendits, Arcàngels, etc.) té la seva importància. Sabeu? A mi m'ha costat molt més creure en Déu que creure en els Altres. Amb els Altres he pogut parlar (vegeu l'entrada anterior, la secció "Parlant amb els déus") i per tant han estat més reals per a mi. Si els demanes una cosa, t'ajuden... però és preferible que us entreneu també en "escoltar-los". Per altra banda, també li pots demanar a la Mestra Ascendida Leto que quan et dormis et dugui on puguis aprendre la virtut que vulguis, què aquests "viatges nocturns" són la seva especialitat.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Donar consells? Rebre’n? Obtenir respostes

Actualització: 2 de setembre de 2010 (algunes puntualitzacions al Criteri HHAP).


Ningú sap millor que nosaltres mateixos què hem de fer davant de determinada situació. Per ben intencionades que siguin les persones que ens aconsellen, elles no estan a la nostra pell, i responen des del seu únic punt de vista, tant únic com el nostre propi. La resposta que els pot ser útil, pot ser errònia per a nosaltres.

Cada persona porta impreses les seves arrels, les seves circumstàncies evolutives i, per tant, el seu camí i el seu destí són personals i intransferibles. Voler donar un consell a algú, o rebre’n d’algú altre, representa una interferència per part del que aconsella en un terreny que no l’incumbeix. El podem allunyar, o ens pot allunyar, del nostre camí a la vida. Al cap i a la fi, qualsevol decisió que prenguem per nosaltres mateixos “entra en el programa” i en serem els únics responsables. Si algú ens ha aconsellat, aquesta persona tindrà i assumirà la seva part de la responsabilitat de qualsevol allunyament i de les seves conseqüències.

Estem tractant amb energia, no només amb persones. I l’energia és increïblement viva.

 Com ha dit la facilitadora de la classe de Metafísica a la què vaig els dilluns, estem aquí per a graduar-nos. Per graduar-nos com a Mestres de l’Energia. Els nostres patrons energètics canvien amb cada pensament, amb cada decisió i amb cada acció, i és feina nostra aprendre a usar-los d’acord a la Llei Divina. Ja que no podem anar més enllà de la nostra percepció, els nostres coneixements i el nostre discerniment, aquests s’incrementen amb cada ús que en fem. Anar contra la Llei Divina no és admissible a la naturalesa de la Creació, d’aquí que hi hagi integrats mecanismes per a corregir els errors (podeu anomenar-los “karma negatiu”), els quals també ens ajuden a augmentar el nostre cabal de saviesa i d’ús de l’energia. Està en la nostra programació com a éssers de la Creació ser perfectes, i tot conspira per dur-nos en aquesta direcció, no importa que ens auto-sabotegem durant mil.lenis assumint qualsevol imperfecció: el resultat a la llarga serà el mateix. Però, és millor que no sabotegem ningú altre deliberadament: no tenim dret a les energies alienes, i barrejar-nos-hi ens pot dur a una “guerra” que no és la nostra. Ja en tenim prou amb la nostra pròpia càrrega limitadora, per què en volem més?

El Mestres Ascendits donen tres excepcions.
  1. Els pares poden aconsellar els fills menors.
  2. Els instructors poden aconsellar els instruïts en la matèria en qüestió.
  3. Els caps poden aconsellar els seus subordinats sobre la feina.
Si no podem demanar consells a ningú més, què podem fer quan tenim dubtes respecte a qualsevol decisió o acció? Com han dit totes les religions del món, la resposta és a dins nostre, una resposta perfectament personalitzada per a nosaltres. En primer lloc, ja hem vist que equivocar-se no és cap drama: bona part del nostre aprenentatge es basa en el sistema encert/error, és una cosa que entra a dins del programa, ja que no tenim accés fàcil a la saviesa universal. Però sí que podem tenir-la esporàdicament, i aquí ve la part pràctica.

ENTRAR AL GRAN SILENCI

Tot seguit, la meva traducció al català d'una part del llibre: Instrucción de un Maestro Ascendido, publicat per Serapis-Bey Editores. Les notes a peu de pàgina són meves.

Qualsevol persona que experimenti una activitat discordant (1) caldrà que vagi a un lloc on pugui romandre en complet silenci i que no sigui interrompuda. Després, fent-ho el millor que pugui, que entri al Gran Silenci(2)  i, assossegada, que digui:

Magna Presència Jo Soc!
Exigeixo que se’m faci conèixer l’actitut correcta i ‘activitat què jo haig d’assumir per a aplicar i solucionar aquest problema!

Si la resposta no ve de seguida, cal fer-ho cada dia, sense deixar d’exigir la Resposta Divina. Exigir també que se li ensenyi, a través de la visió interna, tots els detalls del que cal fer. Llavors, de sobte, potser quan menys s’esperi, entrarà a la consciència interna la solució totalment inqüestionable al problema o situació que estava patint.

Com que és impossible que cap individu pugui escapar de una situació o problema, això li esclarirà tot, revelant-li si està essent sotmès a cap influència hipnòtica (3) o si el que vol fer és una obligació justa.


"PARLANT AMB ELS DÉUS"

Hi ha una altra manera que he après. 

Aquest paràgraf és únicament per a informar de l'origen del que us puc proposar fer. Durant el meu aprenentatge en ocultisme em va quedar clar que abans de dissenyar un ritual havies de posar-te en contacte amb les forces que tens intenció d'invocar, és a dir, amb les energies arquetípiques que conformen la Vida. Jo les admetia en la forma d'antics déus mitològics de diferents tradicions, segons el tipus de ritual que tingués previst fer. Així que m'endinsava mentalment en cadascuna de les quatre portes del meu temple, esperava que es formés la imatge i interaccionava amb ella. M'ensenyava imatges, o paisatges, o el que fos. Jo només era una observadora, llevat que podia dialogar amb el déu o deessa que tenia al davant. En acabar amb les quatre portes, ja tenia una idea força concreta de com fer el ritual.

Tornem a la part pràctica. Amb el temps vaig aprendre que podia invocar aquestes energies-imatges en qualsevol moment i lloc. Però no sense risc. Invocar-les fora d'un espai consagrat implica que a dins d'aquesta imatge pot ficar-se una energia ben diferent de la que representa, potser perjudicial i tot. Fins i tot a dins d'un espai consagrat hi ha algun risc en aquest sentit, i la raó és ben simple: nosaltres també hi som, i la nostra ment no ho és pas, de perfecta. Sí, la nostra ment inferior també pot ocupar l'essència de la imatge invocada, i donar-nos consells que la majoria de vegades coincidiran amb el que volem escoltar. I, senyores i senyors, que ens diguin el que volem escoltar és de per sí un motiu ben poderós per no refiar-nos del que ens ha estat transmès.

Ni tan sols això és tan simple. Podem estar ben connectats durant una estona i no estar-ho en la següent. Quan això passa pot ser degut a que en un punt hi ha una cosa que ha entrat en la nostra consciència que ens ha alterat (la major part de les vegades una emoció) i ha tallat la connexió. D'aquí la importància de tranquil.litzar-se, d'assossegar-se, abans de llevar qualsevol petició a les Altures.

La meva forma de "parlar amb els déus" és la següent:
  • Fer una breu invocació per determinar el començament d'una activitat sagrada. Sabeu el típic "en el Nom del Pare, del Fill, i de l'Esperit Sant"?. Doncs jo n'agafo la versió cabalística: "A Tu el Regne, el Poder, i la Glòria per sempre", i li faig una petita adaptació al meu camí espiritual en concret, i esdevé: "Jo Sóc el Regne, el Poder, i la Glòria per sempre", essent el Jo Sóc (així, en majúscules) Déu individualitzat en mi.
  • Em trasllado en consciència al meu cor físic. Aquí hi ha una sala cilíndrica més baixa que alta, amb un forat al centre del sostre, de gairebé un metre de diàmetre, i que és l'extrem d'un tub que s'aixeca fins al Jo Diví. Pel forat hi entra una llum blanca que il.lumina tota la sala. Del terra, just a sota del forat, s'aixeca un Foc blanc o de color (de vegades hi ha un altar de pedra blanca a sobre del qual hi ha el foc). El color del Foc pot dependre del tipus de consulta que vulguis fer. Consulteu els Set Raigs per saber-ne el color específic però, si no el coneixeu, el blanc els inclou tots.
  •  Llavors crido a l'Ésser Diví amb el que vull parlar (sovint ho faig des de dins mateix del Foc). Espero a que es formi la imatge. La saludo, i parlem.
  • El procés de donar resposta és increïble! La imatge que tinc al davantem fa una pregunta relacionada amb la que jo li he fet. Responc. Me'n fa una altra relacionada amb la meva resposta. Torno a respondre. I una altra. I una altra. Tants cops com calgui. Arriba un moment en que jo mateixa he contestat la meva pròpia pregunta inicial!
Com veieu, s'han limitat a guiar la meva consciència per dins de la meva ment fins a trobar la resposta. En la meva opinió, és una meditació espectacular.


SOTMETRE LA RESPOSTA AL SISTEMA DE SEGURETAT:  HHAP

Podríem admetre com a bona tota resposta que respongui al criteri HHAP. Vet-lo aquí:

H - Humil - Tota resposta que tendeixi a engrandir el nostre ego, o a enfonsar-lo en l'extrema misèria (una altra forma de donar-li importància), no és fiable.

H - Harmònica - Tampoc ho és si té estridències, coses que "no casen" i, sobretot, han de ser calmades i inspirar calma.

A - Amorosa - El respecte a tota vida és fonamental (tant l'aliena com la nostra pròpia).

P - Pura - Tot el que sospitem que no sigui just i diví, hauria de ser posat en quarentena. També, tot el que impliqui pensar una cosa i fer-ne o dir-ne una altra.

Vol dir això que la resposta que hagi passat pel filtre HHAP serà meravellosa i ens donarà benestar? El que vol dir que això és bo per al nostre ésser en aquest moment. És el que ens convé.

El criteri HHAP ha estat transmès pel Mestre Ascendit Kuthumi.

--------

(1)  “Discordant” ve de “discordia”, i vol dir qualsevol activitat mental, emocional o física inharmònica, que ens alteri de qualsevol manera. La tècnica també s’aplica a la cerca dels consells del Jo Diví.
(2)  El Gran Silenci és el que Jesucrist anomenà “el Lloc Secret de l’Altíssim”, la nostra “Llar” original, d’on sortírem i on tornarem. Se’l considera el Cor de Déu, i podem accedir-hi a través del nostre propi cor.
(3)  “Influència hipnòtica” vol dir qualsevol tipus de suggestió externa, incloent-hi consells erronis.

diumenge, 4 d’abril de 2010

Tranquil.litzar-se

En una situació de trasbals no és possible cap actuació equilibrada. Si, enduts pel moment emocional, decidim cercar una solució o actuem de qualsevol manera, el més provable és errar-la, ja que o estem en plenitut de facultats, precisament. S’hi imposa la necessitat de tranquil.litzar-se.

M’han dit que aquest exercici ha estat lliurat pel MahaChohan.

A la invocació a la Presència Jo Sóc (Déu a dins nostre), afegim-hi un exercici de respiració i de visualització que s’extén als quatre cossos inferiors: físic, etèric, mental i emocional. La respiració ha de ser profunda, omplint els pulmons no tan en gran quantitat d’aire, sinó en totes les seves tres zones: diafragma, zona cardíaca i extrem superior.

PRIMERA INSPIRACIÓ. La Llum Divina, perfecta, carregada de l’energia neta de l’univers, entra i s’extén per tot el cos físic, cremant tota imperfecció i substituïnt-la. RETENCIÓ. La substitució energètica és un fet i el cos, lliure d’ombres, comença a brillar amb llum pròpia. ESPIRACIÓ. La consumició de la imperfecció incrementa la llum.

SEGONA INSPIRACIÓ. La Llum Divina, elèctrica  i perfecta, aquest cop s’endinsa en la subestructura que és el cos etèric, el qual és una mica més gran que el físic, i transmuta totes les memòries negatives acumulades durant aquesta vida i les altres. RETENCIÓ. Només amb memòries positives, brilla amb llum pròpia. ESPIRACIÓ. La llum s’incrementa amb la puresa que s’ha introduït.

TERCERA INSPIRACIÓ. La Llum Divina, càlida i daurada, impregna el cos mental, una silueta vagament humana més extensa que el cos etèric, suavitzant les seves asprors, ensorrant els seus límits i tenyint-lo d’un daurat solar. RETENCIÓ. El seu color daurat i brillant augmenta en desaparèixer tot concepte i tot dubte erroni o que limiti el seu poder i la seva llibertat. ESPIRACIÓ. La llum s’incrementa.

QUARTA INSPIRACIÓ. La Llum Divina poderosa i blanca és absorbida pel cos emocional, una silueta ovoide que va més enllà del cos mental, i dilueix els seus excessos entorpidors i les seves mancances impossibilitadores, tenint-ho tot amb la possitivitat, l’amor i la puresa. RETENCIÓ. La llum blanca es fa enlluernadora, permentent el desenvolupament dels sentiments més nobles i en la seva justa mida, i esdevenen el motor de la Vida. ESPIRACIÓ. La fugida de tota inharmonia aporta l’equilibri que es reflecteix en la llum enlluernadora.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Què s'ha de fer amb els morts

Article basat en:

Dion Fortune: A través de las puertas de la muerte: una estimación dinámica de lo que ocurre cuando el alma se separa del cuerpo físico. Madrid: Edaf, 1988, 94 p. (La Tabla de Esmeralda)


EL MORIBUND

Per tal de poder-se quedar adormit en el moment del trànsit, una ànima necesita preparar-se abans. Bona cosa és resar al costat del llit d'un moribund, físicament o psíquica, encara que ell sigui inconscient. També caldria ser-hi –de la mateixa manera– quan s'en vagi, doncs ens hi veurà de totes dues formes. Tot això ajuda l'ànima.

La por –tant a la mort com al seu assassí, en el cas d'un homicidi– i una mort violenta expulsen una ànima sense poder-la adormir. Tot i això rebrà la visita dels Auxiliars Invisibles però, de moment, poden necessitar ajut.


EL MORT

Si hom es troba algú que ha mort conscientment, si no s'és expert en la matèria, és preferible cercar algú que li pugui ajudar. Mai no s'ha de permetre que el traspassat se'ns arrapi, pel bé de tothom.


DE LA MORT A LA TOMBA: QUÈ PODEM FER? LA CAMBRA DEL CADÀVER

Calen pensaments d'amor i protecció.

Tancar les persianes per tal d'evitar un excés de llum solar que dispersi el cos etèric més de press del que és aconsellable excepte quan, per la naturalesa de la malaltia, ja ha hagut mort parcial de teixits o quan la descomposició comença de pressa.

No cremar-hi encens, per tal d'evitar-ne materialitzacions.

Posar-hi espelmes i flors fresques, per tal d'evitar el vampirisme que el cos etèric del finat exerceix sobre els vius, provocant-los una baixada de vitalitat.

Els cadàvers no s'haurien de deixar abandonats des de la mort a l'enterrament, però tampoc cal ser-hi contínuament. Tres cops al dia –matí, migdia i nit– caldria resar-hi de fet o mentalment. Després de la Missa de Difunts, és el major servei que se'ls pot fer.

Per a alleugerir el pas per la "fasse incial" del trajecte d'ultratomba, el millor que hi ha és la Missa de Difunts. L'ideal fóra imaginar-s'hi el mort oïnt la missa, puix així se l'atrau al lloc, i i l'ànima és guiada pel seu camí.

Anar de dol rigorós facilita el contacte amb els nivells subtils i aïlla de vibracions etèriques.

L'obertura de les "portes elementals" en la cambra del cadàver traspua un especial sentiment, de por, etc. Per aquesta raó els vius no haurien d'estar en proximitat immediata. En aquest i en qualsevol ritus de cadàver, la invocació als Arcàngels dels elements contrarresta la nefanda atmósfera.


DISPERSAR ATMÓSFERES ETÈRIQUES PRODUÏDES PER MORTS VIOLENTES

S'hi pot fer un servei religiós, encara que no és indispensable que el faci un sacerdot, i és subsceptible de ser realitzat per una sola persona. L'eficàcia dependrà del vincle que hi hagi amb el difunt:
  • lloc on ha passat la tragèdia,
  • l'aniversari d'aquesta,
  • un objecte molt lligat al difunt no manipulat per altres persones des que fou usat per darrera vegada.
Caldria ajuntar dos d'aquests vincles.


LA TOMBA

Quant abans tornin els elements a la terra, millor. Per això és preferible la cremació, o l'enterrament a la terra, i plantar-hi un arbre, matoll, flors, etc. També és preferible que el taüt sigui fet de fustes que durin menys. La Creu Celta és preferible a la del Calvari (l'autora d'aquest bloc creu que qualsevol altra creu sense implicacions negatives és igualment vàlida. Dion Fortune era anglesa i escrivia per a un públic anglès, la qual cosa explica que només hagi considerat l'alternativa de la celta).


LA COMUNICACIÓ AMB ELS MORTS

En la major part del casos, és preferible deixar-ne la iniciativa al difunt. Pot ser vàlid en el cas d'un penós estat mental dels que deixa enrere, o que el mort hagi deixat coses pendents.

En qualsevol cas, mai no seran gaires vegades:
  • per saber que l'ànima ha arribat bé a l'altre costat (l'autora del bloc dubta que aquesta sigui una raó vàlida).
  • és possible fer-ho per segon cop després de sortir del purgatori, previ contacte telepàtic.