Si és un 11 de Setembre o un Sant Jordi, i no us ve de gust anar a manifestar-vos, o no us agraden les multituts, o ja teniu massa llibres a casa què no llegiu, o si voleu fer alguna cosa més que sortir a gaudir del dia, vet aquí la meva proposta: una meditació.
Juga amb el Foc Sagrat (ara estic molt ficada en això, però és que ho trobo molt útil) i les diverses Flames de colors. Tot foc és sagrat, però no tot foc sagrat és foc com nosaltres el coneixem. El Foc és el principi de la Vida, així que ja us podeu imaginar que estem parlant d’alguna cosa més que d’encendre un llumí, i ens endinsem en terrenys esotèrics (aquest és un bloc de marcada tendència esotèrica, recordeu?).
Segons les creences metafísiques que he assumit, el nostre Jo Diví està ancorat al nostre cor físic. S’uneix al propi Jo Dicí (anomenat Presència Jo Sóc, perquè és Déu individualitzat en cadascú de nosaltres) mitjançant l’anomenat Cordó de Plata, el qual és tallat quan marxem a l’Altre Barri. Aquest “ancorament” cardíac té la forma d’una Flama Triple: la llengua del mig és daurada, blava la de l’esquerra i rosa la de la dreta. La Flama Triple és Déu a dins del nostre cor. Un dia n’hauré de parlar amb més amplitut. De moment només dir-vos, per a ús en aquesta meditació, que d’aquestes tres Flames (i dels seus colors) surten altres colors de Foc:
Del blau i del rosa en surt el violeta.
Del blau i del daurat en surt el verd.
Del blau, del rosa i del daurat en surt el blanc (per dir-ho amb simplicitat)
La Flama Violeta té el poder de la Transmutació. És a dir, transforma tot el que és inferior a la perfecció divina en aquesta perfecció: pensaments, sentiments, matèria de diferents densitats, circumstàncies, etc. Als catalans (i a tot “cristo”) ens convé alliberar-nos de tota la càrrega de limitacions humanes, d’errors assumits com a “normals”, de sofriments, i de tot allò en nosaltres que ha provocat totes les nostres angoixes.
La Flama Verda té el poder de la Curació. I ja em direu si no necessita curació un país que ha acceptat com a festa nacional una derrota! El nostre trauma necessita curació urgent, o sempre serem uns perdedors.
La Flama Blanca té el poder de l’Ascensió. Catalunya està nacionalment deprimida. No us cansa haver de reivindicar sempre això i allò altre? Hi ha consciència de que tenim un amo, de que mai no podem fer més del que ens deixi, i de que ens té mania, enveja o el que sigui. Estem plens de límits individuals, socials, polítics, i tots els que vulgueu. Com que el que trobem a fora és sempre el reflex del que tenim a dins, ens seria d’utilitat elevar aquesta consciència fins a superar tot això. Llavors trobarem uns veïns amb els que podrem tractar.
Per tot això, a mi ja no m’agrada sortir a manifestar-me l’11 de Setembre. Em nego a continuar acceptant no que em van derrotar, sinó que contiuaré derrotada per sempre més. La llibertat està al cor, no a fora. Per això escric aquest bloc en català.
Juga amb el Foc Sagrat (ara estic molt ficada en això, però és que ho trobo molt útil) i les diverses Flames de colors. Tot foc és sagrat, però no tot foc sagrat és foc com nosaltres el coneixem. El Foc és el principi de la Vida, així que ja us podeu imaginar que estem parlant d’alguna cosa més que d’encendre un llumí, i ens endinsem en terrenys esotèrics (aquest és un bloc de marcada tendència esotèrica, recordeu?).
Segons les creences metafísiques que he assumit, el nostre Jo Diví està ancorat al nostre cor físic. S’uneix al propi Jo Dicí (anomenat Presència Jo Sóc, perquè és Déu individualitzat en cadascú de nosaltres) mitjançant l’anomenat Cordó de Plata, el qual és tallat quan marxem a l’Altre Barri. Aquest “ancorament” cardíac té la forma d’una Flama Triple: la llengua del mig és daurada, blava la de l’esquerra i rosa la de la dreta. La Flama Triple és Déu a dins del nostre cor. Un dia n’hauré de parlar amb més amplitut. De moment només dir-vos, per a ús en aquesta meditació, que d’aquestes tres Flames (i dels seus colors) surten altres colors de Foc:
Del blau i del rosa en surt el violeta.
Del blau i del daurat en surt el verd.
Del blau, del rosa i del daurat en surt el blanc (per dir-ho amb simplicitat)
La Flama Violeta té el poder de la Transmutació. És a dir, transforma tot el que és inferior a la perfecció divina en aquesta perfecció: pensaments, sentiments, matèria de diferents densitats, circumstàncies, etc. Als catalans (i a tot “cristo”) ens convé alliberar-nos de tota la càrrega de limitacions humanes, d’errors assumits com a “normals”, de sofriments, i de tot allò en nosaltres que ha provocat totes les nostres angoixes.
La Flama Verda té el poder de la Curació. I ja em direu si no necessita curació un país que ha acceptat com a festa nacional una derrota! El nostre trauma necessita curació urgent, o sempre serem uns perdedors.
La Flama Blanca té el poder de l’Ascensió. Catalunya està nacionalment deprimida. No us cansa haver de reivindicar sempre això i allò altre? Hi ha consciència de que tenim un amo, de que mai no podem fer més del que ens deixi, i de que ens té mania, enveja o el que sigui. Estem plens de límits individuals, socials, polítics, i tots els que vulgueu. Com que el que trobem a fora és sempre el reflex del que tenim a dins, ens seria d’utilitat elevar aquesta consciència fins a superar tot això. Llavors trobarem uns veïns amb els que podrem tractar.
Per tot això, a mi ja no m’agrada sortir a manifestar-me l’11 de Setembre. Em nego a continuar acceptant no que em van derrotar, sinó que contiuaré derrotada per sempre més. La llibertat està al cor, no a fora. Per això escric aquest bloc en català.
LA MEDITACIÓ
Ens asseiem amb l’esquena recta. Fem tres respiracions profundes, sentint que ens entra un aire pur, vitalitzat pel prana, i que alliberem les tensions que sentim al nostre cos i les que tenim instal.lades a la ment.
Baixem l’atenció al cor. Hi visualitzem la nostra Flama Triple: daurada al mig, blava a l’esquerra i rosa a la dreta. La sentim pulsar amb cada batec, i cada batec sembla que digui “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.
Ara, eixamplem la Flama Triple fins que ens envolta completament més enllà del cos. Sentim-la bategar: “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.
Continuem eixamplant-la: que sigui tan gran com l’habitació que ocupem. Que sigui tan gran, com l’edifici on som. Que sigui tan gran com la nostra barriada. Que sigui tan gran com la nostra població. Que sigui tan gran com la nostra comarca...... Que sgui tan gran com tota Catalunya. Observem-la flamejar amb força. Tingueu la consciència de que s’ha anat ajutant amb cada Flama Triple de cada persona a mesura que la trobava, i ara totes són Una.
Ara, la Flama Blava i la Rosa s’ajunten i formen una Flama Violeta, la qual envolta la daurada fins a deixar-la fora de vista. Visualitzeu aquest poderós Foc cremat tota Catalunya, des del subsol fins a la ionosfera, i més enllà de les seves fronteres naturals (el mar) i artificials (les divisions dels mapes). No existeixen les fronteres perquè són límits, i tot límit és contrari a la naturalesa divina.
Després d’una estoneta, recupereu la Triple Flama. Ajunteu la Blava i la Groga per a formar una Flama Verda, la qual envolta i amaga la Rosa. També aquesta cobreix tota Catalunya i més enllà dels seus aparents límits. Ella ens cura.
Finalment, la Flama Triple barrejarà les seves tres llengües de colors i formarà una brillant i enlluernadora Flama Blanca. La Flama Blanca ens portarà la Victòria, primer sobre nosaltres mateixos, i després la col.lectivitat obtindrà també la Victòria. Al cap i a la fi, la pell del nostre cos també és un límit que cal superar per a assolir l’agermanament (la unió fa la força).
Per negres que siguin els vostres pensaments, procureu deixar-los de banda substituïnt-los per pensaments de les virtuts d’aquestes tres Flames amb les què hem treballat, sobre tot durant la meditació.
Ens asseiem amb l’esquena recta. Fem tres respiracions profundes, sentint que ens entra un aire pur, vitalitzat pel prana, i que alliberem les tensions que sentim al nostre cos i les que tenim instal.lades a la ment.
Baixem l’atenció al cor. Hi visualitzem la nostra Flama Triple: daurada al mig, blava a l’esquerra i rosa a la dreta. La sentim pulsar amb cada batec, i cada batec sembla que digui “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.
Ara, eixamplem la Flama Triple fins que ens envolta completament més enllà del cos. Sentim-la bategar: “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.
Continuem eixamplant-la: que sigui tan gran com l’habitació que ocupem. Que sigui tan gran, com l’edifici on som. Que sigui tan gran com la nostra barriada. Que sigui tan gran com la nostra població. Que sigui tan gran com la nostra comarca...... Que sgui tan gran com tota Catalunya. Observem-la flamejar amb força. Tingueu la consciència de que s’ha anat ajutant amb cada Flama Triple de cada persona a mesura que la trobava, i ara totes són Una.
Ara, la Flama Blava i la Rosa s’ajunten i formen una Flama Violeta, la qual envolta la daurada fins a deixar-la fora de vista. Visualitzeu aquest poderós Foc cremat tota Catalunya, des del subsol fins a la ionosfera, i més enllà de les seves fronteres naturals (el mar) i artificials (les divisions dels mapes). No existeixen les fronteres perquè són límits, i tot límit és contrari a la naturalesa divina.
Després d’una estoneta, recupereu la Triple Flama. Ajunteu la Blava i la Groga per a formar una Flama Verda, la qual envolta i amaga la Rosa. També aquesta cobreix tota Catalunya i més enllà dels seus aparents límits. Ella ens cura.
Finalment, la Flama Triple barrejarà les seves tres llengües de colors i formarà una brillant i enlluernadora Flama Blanca. La Flama Blanca ens portarà la Victòria, primer sobre nosaltres mateixos, i després la col.lectivitat obtindrà també la Victòria. Al cap i a la fi, la pell del nostre cos també és un límit que cal superar per a assolir l’agermanament (la unió fa la força).
Per negres que siguin els vostres pensaments, procureu deixar-los de banda substituïnt-los per pensaments de les virtuts d’aquestes tres Flames amb les què hem treballat, sobre tot durant la meditació.
